Estimar els setembres com si fossin juliols
Quan has acabat d'escriure un text mai saps si serà el darrer, si seràs capaç d'obsessionar-te de nou amb una idea, si tornaràs a sentir la necessitat d'explicar una història que en aquell moment ni intueixes, i en el cas de la producció teatral, si realment tindràs ganes d'engegar de nou la màquina de La Gàrgola per tirar endavant una nova producció amb tot el que suposa. I en aquest context d'interrogants va nèixer el " Hi haurà un setembre per tothom ", un text fet pel Temporada Alta quan tampoc tenia gaire temps ni necessitat d'escriure, un text que el vaig anar estimant més i més a mesura que anava sortint, un text que va arribar mig obligat i ha acabat essent el més estimat de totes les produccions fetes fins ara, en definitiva, un text que em recorda perquè fa sis anys vam decidir tirar endavant amb el Xavi i el Ricard la insenstesa de produïr-nos les nostres pròpies creacions. A partir d'aquí, la il.lusió màxima d'intentar fer de cirurg
